iPad Air + Apple keyboard, el meu nou portàtil?


https://drive.google.com/uc?export=view&id=1PgltsOuQaJYPrUIDkogxTcx3ZNCBjVni

Feia 6 anys que no renovaba el meu iPad. Tenia la primera generació Air amb 4G i 64GB. Un molt bon tablet per a la seva època, però que darrerament havia envellir bsantant. Sobretot des de que, el Nadal de fa 2 anys, el Reis em van portar una funda amb teclat, i vaig començar a fer-lo servir de manerar habitual a la feina. Com a eina per a prender notes de reunions, escrites o amb el Pencil, i fer presentacions a clients és magnífica. Però aquest iPad no va rebre iPadOS 13, que va portar l’iPad un salt endavant, oferint moltes més possibilitats per a convertir-lo en una eina molt més productiva.

Així que, fa un parell de mesos, em vaig comprar el nou iPad Air amb 4G i 64GB, juntament amb el teclat d’Apple. Des de llavors, l’he utilitzat en totes les reunions en clients, però també he volgut provar si realment podia substituir el meu MacBook Pro.



Com us he dit, iPadOS 13 va portar moltes millores a l’iPad. La primera, i per a mi més important, va ser la gestió de la multitasca, amb fins a 3 aplicacions funcionant alhora, i amb la possibilitat d’obrir una aplicació dos vegades compartint la pantalla. A més, des de la versó iPadOS 13.4, es permet de manera molt fàcil connectar un ratolí o trackpad, que facilita molt l’ús de aplicacions com Excel o Powerpoint. L’aplicació de fitxers permet connectar memòries USB per a poder moure arxius. A través Safari, podem descarregar arxius de la web, i veure’ls a la carpeta de Descàrregues. Com podeu veure moltes novetats per a que l’iPad sigui una eina de productivitat com mai ho havia sigut.

I aquí ve la pregunta, pot l’iPad convertir-se en l’ordinador que un necessita, i poder substituir el nostre portàtil? La meva resposta és que sí, per a la gran majoria de persones. És a dir, sino necessitem editar vídeos de manera professional, sino som dissenyadors i ens calen eines com Adobe Illustrator, o arquitectes que ens cal Autocad, l’iPad compleix perfectament totes les nostres necessitats, i amb alguns coses, de millor manera que molts dels portàtils. Ens aquests moments estic escrivint el blog amb l’iPad, editant les fotografies que he afegit amb Pixelmator Photo, contestant els correus de la feina, retocant els powerpoints d’un client, i escoltant música en segon pla. Poques coses no podrem fer amb els nous iPads, i moltes de manera igual que ho fem amb un portàtil.

El recorregut de l’iPad ha sigut lent, ja sabem que les iteracions que fa Apple cada any són lentes, però sempre són segures. L’iPad ha passat de ser un dispositiu pensat per a consumir contiguts, a ser una eina totalment válida per a crear-ne. I això, sense perdre la seva essència. És un dispositiu molt portàtil, lleuger, amb una gran bateria, i quan cal, amb la potència per a fer qualsevol de les tasques que la majoria de persones necessita en el seu dia a dia. En el meu cas, només obro el MacBook Pro quan vull crear un video amb iMovie i només pel fet que hi estic més acostumat. L’iPad s’ha convertit en un element indispensable en el meu dia laboral i els temps d’oci, i sempre el porto a sobre, i sempre connectat ja que és la versió amb 4G.

I vosaltres, que n’opineu? L’iPad ja pot ser el vostre portàtil?

Covid-19 i la privacitat



Si hi ha un tema que ocupa la nostra ment la major part del temps, és el Covid-19. La pandèmia global deguda a aquest nou Corona Virus ha agafat el món per sorpresa. El que semblava llunyà allá a la Xina va arribar a casa nostra molt més ràpid de lo esperat. I de la manera més agressiva possible. Som una societat que ens agrada relacionar-nos. És més, ho necessitem. I aquest virus necessita el contacte de persones, allò que tant arrelat tenim en el nostre ADN.

Tot això ha portat a que després de 30 dies confinament, encara no sabem quan podrem iniciar el retorn a la vida normal. De la mateixa manera, que encara no sabem com ho farem. I aquest és el factor clau. És comença a parlar de la necessitat de tenir controlada i localitzada la població, i així poder tenir identificats els focus calents de contagi per a evitar possibles rebrots. I per a aconseguir-ho és necesari conèixer on es troba cadascun i saber si està contagiat o no.

I aqui tenim el problema. A diferència de Xina, a la UE tenim un seguit de Drets Fonamentals com són: el respecte a la dignitat, la llibertat, la democràcia, la igualitat, l’Estat de Dret i el respecte dels drets fonamentals. Per tant, la nostra localització en tot moment forma part dels nostres Dret, i més si no és de manera anònima. Però es tracta d’un factor qual en tots el models de deconfinament que ahn tingut èxit tant a Xina com a Corea. És sigut la clau per a aconseguir frenar aquesta pandèmia.

I arribo al perquè d’aquest article. Ens trobem en un moment que hem de decidir si sacrifiquem un dels nostres Drets front la necessitat “mèdica” per a lluitar contra aquesta pandèmia. Volem guanyar la lluita i poder recuperar la nostra vida lo abans possible? Permetrem als governs que sàpiguen en tot moment ho som i amb qui ens relacionem? Donarem tota aquesta informació per a aconseguir superar la pandèmia? Jo ja m’he fet aquesta pregunta i la meva resposta es sí. I si perque, ens trobem en un moment excepcional que requereix de mesures excepcionals. Crec que controlar els brots és necessari per a que poguem tornar al carrer, a la feina, a veure els nostres familiars i amics, per a tornar a sopar fora. És un preu més que haurem de pagar per a gunayar al Covid-19. Només espero que, un cop passi tot, aquesta pèrdua de intimitat que ens demanen, sigui retornada al seu estat normal.

I vosaltres, opineu el mateix que jo?

Vodafone i les seves tarifes il·limitades




Ja fa un temps que les tarifes il·limitades estan amb nosaltres, i avui parlaré del sentit que tenen i perquè val la pena tenir-ne.

Vodafone les va presentar fa uns mesos, juntament amb el desplegament comercial de la xarxa 5G. Va ser al juny de l’any passat i el primer que vaig pensar és que això no era per mi. Fins llavors, tenia una tarifa al mòbil de 10GB i poques vegades havia arribat al límit. Quin sentit tenia una tarifa il·limitada? Realment era necessària? 

Són preguntes que la majoria de nosaltres ens hem fet. I per a donar-li resposta que millor que provar-les. Com sabeu, Vodafone ofereix tres tipus de tarifes il·limitades, i la diferència entre elles és la limitació de la velocitat de baixada. Així, el passat juliol vaig agafar la tarifa il·limitada sense limitació de velocitat, i quin millor moment que abans de vacances. Durant aquest període de temps fem molt més ús de les dades, i a més, estem més temps sense tenir un connexió de Wifi.

Així que em teniu amb una tarifa de dades il·limitada i amb tot l'estiu per endavant. I vaig començar a fer servir el mòbil sense parar atenció a si em connectava per Wifi o no. Al acabar el mes de juliol vaig mirar quantes GB havia gastat, i quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure que eren 32GB. Al mes d'agost el consum va ser de 55GB, i els següents mesos, al voltant de les 30GB. Està clar, que si no tenim "limitacions", li donen el ús que necessitem de les dades: actualitzacions i descàrregues d'aplicacions, vídeos i música en streaming, compartir internet amb l'ordinador, etc. És a dir, fem l'ús de les dades que necessitem sense preocupar-nos de rés.

I aquí està el canvi, ja ens vam oblidar de les limitacions de trucades i de sms, forma part del passat. Truquem i enviem missatges quan ho necessitem, sense preocupar-nos ni portar cap control. I ara, això ja ho podem tenir per a les dades. I haig de dir que és una tranquil·litat i una comoditat. Ja no haurem de buscar xarxes Wifi en bars i restaurants, que a banda de ser lentes són realment molt insegures. Per tant, navegar a través de la nostra connexió 4G o 5G és molt més segur. Però sobretot, navegues i descarregues el que et cal, sense patir de si et quedaràs  sense  dades, traient el  màxim profit del teu terminal i la teva connexió.

Les il·limitades han arribat per quedar-se. I vosaltres,  ja teniu una tarifa il·limitada?


Després d'un descans... ja torno a ser per aquí



Fa més de 3 anys que no escric un article. Ha sigut un temps de molts canvis, tant personals com laborals. La família ha crescut i he fet un gir laboral que feia temps esperava.


Aquest temps he tornat al blog moltes vegades. He iniciat molts articles que al final no he arribat a publicar.

Començar de nou em portava molts records. La il·lusió del primer article, el primer seguidor, els canvis en el disseny.

Potser la situació actual, el confinament que tots estem fent, m'ha portat a reprendre el blog i tornar per a compartir amb tots vosaltres novetats, tutorials, consells, opinions sobre Apple i altres coses.

Ara se'm gira feina, quan veig que el darrer iPhone que vaig comentar va ser el 6S, i actualment gaudeixo de l'iPhone 11 Pro Max. Mare meva, com ha plogut des de llavors! Però m'ho pendré amb calma i bona lletra i aniré publicant tant sovint com em doni temps.

Aprofito la ocasió per a desitjar-vos molta força i ànims, i desitjo que tots estigueu bé, al igual que les vostres famílies i propers!!