Si hi ha un tema que ocupa la nostra ment la major part del temps, és el Covid-19. La pandèmia global deguda a aquest nou Corona Virus ha agafat el món per sorpresa. El que semblava llunyà allá a la Xina va arribar a casa nostra molt més ràpid de lo esperat. I de la manera més agressiva possible. Som una societat que ens agrada relacionar-nos. És més, ho necessitem. I aquest virus necessita el contacte de persones, allò que tant arrelat tenim en el nostre ADN.
Tot això ha portat a que després de 30 dies confinament, encara no sabem quan podrem iniciar el retorn a la vida normal. De la mateixa manera, que encara no sabem com ho farem. I aquest és el factor clau. És comença a parlar de la necessitat de tenir controlada i localitzada la població, i així poder tenir identificats els focus calents de contagi per a evitar possibles rebrots. I per a aconseguir-ho és necesari conèixer on es troba cadascun i saber si està contagiat o no.
I aqui tenim el problema. A diferència de Xina, a la UE tenim un seguit de Drets Fonamentals com són: el respecte a la dignitat, la llibertat, la democràcia, la igualitat, l’Estat de Dret i el respecte dels drets fonamentals. Per tant, la nostra localització en tot moment forma part dels nostres Dret, i més si no és de manera anònima. Però es tracta d’un factor qual en tots el models de deconfinament que ahn tingut èxit tant a Xina com a Corea. És sigut la clau per a aconseguir frenar aquesta pandèmia.
I arribo al perquè d’aquest article. Ens trobem en un moment que hem de decidir si sacrifiquem un dels nostres Drets front la necessitat “mèdica” per a lluitar contra aquesta pandèmia. Volem guanyar la lluita i poder recuperar la nostra vida lo abans possible? Permetrem als governs que sàpiguen en tot moment ho som i amb qui ens relacionem? Donarem tota aquesta informació per a aconseguir superar la pandèmia? Jo ja m’he fet aquesta pregunta i la meva resposta es sí. I si perque, ens trobem en un moment excepcional que requereix de mesures excepcionals. Crec que controlar els brots és necessari per a que poguem tornar al carrer, a la feina, a veure els nostres familiars i amics, per a tornar a sopar fora. És un preu més que haurem de pagar per a gunayar al Covid-19. Només espero que, un cop passi tot, aquesta pèrdua de intimitat que ens demanen, sigui retornada al seu estat normal.
I vosaltres, opineu el mateix que jo?
I aqui tenim el problema. A diferència de Xina, a la UE tenim un seguit de Drets Fonamentals com són: el respecte a la dignitat, la llibertat, la democràcia, la igualitat, l’Estat de Dret i el respecte dels drets fonamentals. Per tant, la nostra localització en tot moment forma part dels nostres Dret, i més si no és de manera anònima. Però es tracta d’un factor qual en tots el models de deconfinament que ahn tingut èxit tant a Xina com a Corea. És sigut la clau per a aconseguir frenar aquesta pandèmia.
I arribo al perquè d’aquest article. Ens trobem en un moment que hem de decidir si sacrifiquem un dels nostres Drets front la necessitat “mèdica” per a lluitar contra aquesta pandèmia. Volem guanyar la lluita i poder recuperar la nostra vida lo abans possible? Permetrem als governs que sàpiguen en tot moment ho som i amb qui ens relacionem? Donarem tota aquesta informació per a aconseguir superar la pandèmia? Jo ja m’he fet aquesta pregunta i la meva resposta es sí. I si perque, ens trobem en un moment excepcional que requereix de mesures excepcionals. Crec que controlar els brots és necessari per a que poguem tornar al carrer, a la feina, a veure els nostres familiars i amics, per a tornar a sopar fora. És un preu més que haurem de pagar per a gunayar al Covid-19. Només espero que, un cop passi tot, aquesta pèrdua de intimitat que ens demanen, sigui retornada al seu estat normal.
I vosaltres, opineu el mateix que jo?
2 comentarios
Hola Víctor. Es un tema interesante el que tratas. Tradicionalmente, y sobretodo después del ataque a las torres gemelas, la elección era entre seguridad y libertad. Este año, el cambio es sin duda entre salud y libertad. Pero que la elección de la primera no torne en una deriva peligrosa que se erradicó en Europa occidental en 1945, en España en 1975-1978 y en Europa del este en 1989.
ReplyTotalmente de acuerdo Javi, es un debate muy complejo y difícil de abordar! Si de un inicio vamos hacia la salud, que después se puede volver a la libertad!!
ReplyPublica un comentari a l'entrada