Els creadors de la famosa aplicació de reconeixement de cançons Shazam, acabem de presentar un reproductor musical destinat a desbancar l’aplicació de música dels nostres iPhone i iPod Touch.

Shazam Player és un enginyós reproductor musical amb més funcionalitats que l’aplicació de Música d’Apple. La primera d’elles és la funció LyricPlay, que permet veure les lletres de les cançons mentre s’estan reproduint. D’aquesta manera, podrem cantar mentre escoltem la cançó, com si d’un karaoke es tractés. Shazam Player també permet compartir les cançons amb els nostres amics i seguidors a través de Twitter i Facebook.

El reproductor també permet puntuar les nostres cançons per a ordenar-les, de manera que les que més ens agradin guanyin protagonisme en el mode aleatori. Aquesta funció l’han anomenat Bad List i Good List. Una altra funció molt interessant és la possibilitat d’accedir a YouTube des de la mateixa aplicació per a veure els clips dels nostres artistes preferits, i fins i tot, poder consultar els futurs concerts del grup que estem escoltant.

El servei de música online en streaming Grooveshark acaba de llençar una aplicació web basada en HTML5. El servei, molt semblant a Spotify, ha trobat la manera de fer-se un forat en el dispositius d’Apple, després que es retirés la seva aplicació de l’App Store. L’aplicació online de Grooveshark permet el seu ús en qualsevol navegador compatible, i per tant, gaudir de la seva música tant en l’iPhone, con en el iPod Touch o l’iPad.

Tot i que de moment és només una aplicació en fase beta, l’he pogut provar i funciona francament bé. Per a accedir, només heu de anar la següent pàgina web http://html5.grooveshark.com. L’he pogut provar sobre 3G i sobre Wifi, i amb les dues connexions l’streaming de música va perfecte. Aquesta aplicació web, de la mateixa que la d’escriptori, permet als usuaris realitzar cerques en l’extens catàleg musical de Grooveshark, triar estacions de música específiques i navegar per les cançons més populars del servei.

Una molt bona noticia pels que no tenim un servei premium d’Spotify, i no podem gaudir d’streaming d’àudio en els nostres iPhone. Encara no se sap durant quant de temps estarà disponible, ja que EMI sembla ser que li ha posat l’ull. Així que fins llavors, gaudiu de la música.

Mentre seguim a la espera d’una versió oficial de l’Office per a l’iPad, altres empreses comencen a presentar alternatives interessants. És el cas de CloudOn, una aplicació que va aparèixer fa una setmana.

L’èxit de l’aplicació va ser tant gran, que la van haver de retirar temporalment de l’App Store, degut a que els seus servidors no estaven dimensionats per a aquesta afluència. Sembla ser que ja torna a estar disponible, encara que de moment només als Estats Units. Tot i així, si vols es pot crear una compte de l’App Store Americana sense targeta de crèdit per a poder adquirir aplicacions gratuïtes. Si és així, pots segui els passos que s’indiquen en el següent enllaç.

Amb CloudOn tindrem una interfície de Word, PowerPoint i Excel adaptada a l’iPad, podent editar, crear o gestionar aquests arxius de manera molt semblant a la de l’ordinador. Un dels punts forts de CloudOn és la integració amb DropBox, per a que els documents estiguin disponibles en qualsevol lloc i moment.

Com podeu veure, una alternativa molt interessant per als que necessiten treballar amb documents Office des de l’iPad. Si teniu compte d’App Store americana la podeu descarregar prement el següent enllaç.

Apple acaba de confirmar als medis un event a Nova York pel proper dijous 19 de gener. Finalment es compleixen els rumors. Com es pot veure en el cartell de presentació, l’event estarà centrat en l’educació:

“Uneix-te a nosaltres per a un anunci centrat en educació en la Gran Poma”

Aquest cop la conferència es celebrarà en el museu Guggenheim de Nova York, a les 10:00h del matí de la Costa Est. Pels que seguim aquests events, serà una mica més d’hora de lo habitual, a les 16h.

La presentació es centrarà en algun producte o servei relacionat amb el sector educatiu. Suposadament hi haurà novetats en el servei iTunes U, que ofereix material universitari de manera gratuïta a estudiants a través de la botiga iTunes, i segurament en el servei de venta de llibres iBookStore. De qualsevol manera, esperem que les novetats que ens presentin puguin ser gaudides fora del Estats Units.

Tot just fa 5 anys, Steve Jobs va presentar al món el concepte de telèfon mòbil que havia concebut Apple. Les seves paraules van ser:

“Aquest és un dia que he estat esperant durant dos anys i mig. De tant en tant apareix un producte revolucionari que ho canviarà tot”

I tenia tota la raó del món. Aquell gener del 2007 es presentava el primer smartphone d’Apple, després d’haver col·laborat amb altres fabricants, i no haver tingut èxit. Podem dir, que va ser llavors quan va canviar el rumb de la telefonia mòbil i la manera d’entendre com havia de ser i com ens havíem d’interactuar amb el dispositius mòbils.

Però que va fer que l’iPhone fos un producte tant important i que revolucionés tota la industria de telèfons mòbils? Steve Jobs el va presentar com un iPod, un telèfon revolucionari i un navegador d’internet. Un dispositiu multitàctil amb només un botó. Un concepte totalment nou i evolucionat, respecte els terminals que hi havia en aquella època. Mai s’havia vist quelcom igual i tothom es preguntava com s’havia pogut concebre la telefonia mòbil sense aquelles característiques. Apple ho havia tornat a fer. De la mateixa manera que ho va fer amb l’iPod, Apple havia tornat a encertar un altre cop.

L’iPhone original o també conegut com EDGE va ser llençat al juny del 2007 principalment als Estats Units. Un any més tard, i pel seu llançament internacional, es va presentar l’iPhone 3G. Un nou disseny i la capacitat de connectar-se a xarxes 3G, molt més ràpides que les EDGE. Juntament amb aquest model va arribar l’App Store, que va elevar les possibilitats del telèfon fins a límits que mai s’havia pensat.

L’iPhone 3GS va ser una actualització menor presentada al Juny del 2009, que principalment incorporava un nou processador per a moure totes aquelles aplicacions noves que ens descarregaven de l’App Store. El canvi va arribar amb l’iPhone 4. Nou disseny exterior, millor processador i sobretot la incorporació d’un pantalla d’alta resolució i d’una càmera posterior molt digna per a un telèfon mòbil.

El passat octubre, Apple va presentar l’iPhone 4S, que de la mateixa manera que va fer amb el 3GS, va ser una actualització menor d’un dels terminals més venuts de la història. La principal novetat va ser la inclusió de Siri, un sistema de reconeixement de d’ordres per veu realment sorprenen.

Aquest repàs serveix per a veure com Apple ha anat conquistant poc a poc al consumidor amb un telèfon fàcil d’emprar i que incorpora un ecosistema polit, amigable i estable. El futur que ens espera, segurament, estarà basat en l’experiència de l’usuari, les possibilitats que ens pot oferir el telèfon, i no pas en una revolució hardware. De ben segur que Apple ens tornarà a sorprendre! I mentre esperem, us deixo el vídeo de la presentació del primer iPhone.

Si hi ha una cosa que em tira enrere alhora de comprar-me l’Apple TV, és la no possibilitat d’instal·lar qualsevol aplicació existent per a iOS. Apple ha volgut diferenciar aquest producte de l’ecosistema d’aplicacions disponibles per a la resta de dispositius iOS.

Aquest fet ha portat a la comunitat de desenvolupadors d’iOS a trobar la manera d’executar les aplicacions en l’Apple TV. Sembla ser que Steven Troughton-Smith amb la col·laboració d’altres ha aconseguit reescriure parts del software de l’Apple TV per a que pugui executar certes aplicacions.

El famós blog 9to5mac va publicar fa uns dies un vídeo en el que es pot veure com s’executen algunes aplicacions en un Apple TV. La més interessant, i que trobo a faltar en el dispositiu, és la de poder navegar amb el Safari. Encara no se sap la data exacta del llançament d’aquest hack. Però pel que es pot veure en el vídeo, sembla que la implementació definitiva està molt a prop. De ben segur, que aquest hack farà que miri amb ulls diferents l’Apple TV.

Si alguna cosa tenen els Mac, és l’alt volum d’informació que acumulen al disc dur degut a aplicacions com iTunes o iPhoto. En el meu cas, dels 250GB de HDD, només em quedaven uns 17GB lliures. Per la qual cosa em vaig plantejar canviar el disc dur. Aquest no és un bon moment per a fer-ho, degut als problemes de les fàbriques que hi ha Tailàndia (actualment els preus dels discs durs són el doble), però no em quedava una altra solució.

El primer que vaig fer, va ser seleccionar el disc dur que més s’ajustava a les meves necessitats. Volia 500GB i una velocitat de 7.200 rpm. Dels que hi ha al mercat, els millors són el Scorpio Black de Western Digital i el Momentus de Seagate. Al final vaig adquirir aquest segon ja que no hi ha haver manera de trobar el Western Digital.

Un cop tenim el disc dur, cal adquirir una carcassa USB amb connector SATA que ens permeti posar el disc dur i connectar-lo a un port USB de l’ordinador. Aquestes carcasses són bastants econòmiques i podem triar la que ens faci més ràbia. El primer que haurem de fer amb el disc dur és formatejar-lo per Mac. En el meu cas, que tinc un MacbookPro amb processador d’Intel, vaig formatejar una partició única com a HFS+ amb registre i amb Taula de particions GUID. Per a fer-ho podeu emprar la aplicació Utilitats de Disc que ve per defecte amb el Mac OS X.

A partir d’aquest moment ja estem llestos per a fer una clonació. Hi ha diferents aplicacions per a realitzar aquest procés. Jo us recomano Carbon Copy Cloner, que a més de ser gratuïta, funciona francament bé. Un cop descarregat el programa de la seva web, i tenint connectat la carcassa externa al port USB, amb el disc dur nou a dins, obrim el programa.

El funcionament és molt senzill. Hi ha dos columnes, la de la esquerra servirà per a triar el disc dur origen de la informació, i la de la dreta per a seleccionar el destí on es clonarà tota la informació. Per a fer una clonació triarem l’opció “Maintain a backup (Archive modified and deleted items)” del menú de configuració. Ara només caldrà donar el botó de “Clone” i esperar una bona estona a que copiï tota la informació.

En el meu cas va trigar poc més de 3 hores a copiar 223GB. Un cop finalitzada la clonació, i amb el disc dur extern connectat al port USB, recomano fer una comprovació de permisos, per a reparar-los en cas que hi hagués algun problema. Per a fer-ho empreu la Utilitat de Disc del propi sistema OS X.

Si heu arribat fins aquí, ja tindríeu clonat el disc dur i podríeu fer el canvi i ja estaria, però us recomano intentar arrencar l’ordinador amb el disc dur extern. Per a fer-ho, apagueu el Mac i al engegar-lo premeu la tecla alt. Us sortirà un menú per a triar amb quin disc voleu arrencar. Seleccioneu el nou disc dur, que es troba connectat per USB, i comproveu que arrenca correctament, que tots els programes funcionen i que teniu tota la informació necessària. No patiu si va una mica lent, tingueu en compte que està connectat per USB i per tant és normal que vagi lent.

El darrer pas és obrir el Mac, treure el disc dur antic i connectar el nou. Si voleu, podeu resetejar la PRAM. No seria necessari, però com que no costa gaire. Un cop tingueu el nou disc dur instal·lat, premeu el botó d’encendre’l i just després premeu les tecles Cmd+Alt+P+R. Millor utilitzeu les dues mans. Mantingueu pitjades les tecles fins que faci dos cops el gong d’arrencar. Deixeu anar les tecles i espereu a que arrenqui el sistema. Ara ja teniu un nou disc dur per a posar-hi tota la informació que no us hi cabia.

Aquest any 2012 sembla que vindrà carregat de novetats. La primera d’elles és que el servei d’emmagatzematge de fotografies en el núvol Everpix acaba d’entrar en fase beta, i oberta al públic. Aquest servei està disponible per a usuaris Mac i dispositius iOS.

La finalitat d’Everpix és brindar a l’usuari d’un espai en el núvol per a emmagatzemar, filtrar i organitzar les seves fotografies. Per a iniciar el servei cal instal·lar l’aplicació Mac Uploader. Un cop oberta, s’instal·larà en la barra de menú i ens sol·licitarà l’origen de les fotografies que vulguem pujar. Aquestes es poden trobar en les llibreries d’iPhoto, Lightroom o Aperture. Un cop seleccionada la font, començaran a pujar les fotografies. Cal ser pacient si tenim moltes, ja que degut a l’èxit, els servidors de Everpix estant una mica saturats.

A més de les nostres llibreries de fotografies, Everpix també permet pujar les fotografies que tinguem a les xarxes socials com Facebook, Instagram, Twitter, Picasa o Flickr. Només cal seleccionar la xarxa social, identificar-nos, i la eina realitzarà un filtrat automàtic de tots les nostres imatges, pujant només aquelles que no estiguin borroses, desenfocades o de mala qualitat.

Un cop finalitzada la pujada d’imatges, les tindrem disponibles per a consulta privada en la pàgina d’Everpix. Aquestes estaran organitzades en carpetes o seccions, de forma molt similar a iPhoto. Actualment l’aplicació per a iOS es troba en procés d’acceptació per part d’Apple.

Respecte al límit d’espai, en la pàgina web no es menciona rés. Caldrà veure quina és la limitació final, un cop surti de la fase beta. Si voleu començar a provar el servei, us podeu registrar en el següent enllaç.

L'any 2012 ja ha començat i per a celebrar-ho què millor que una aplicació gratuïta. En aquest cas, es tracta del programa que Apple ha escollit com a millor aplicació per a iOS. Snapseed està disponible per a la seva descàrrega, de manera gratuïta, segurament per un temps limitat.

Snapseed és una aplicació d'edició de fotografia molt complerta. S'hi poden trobar des de filtres, vinyetes, marcs, etc. Fins i tot la possibilitat de poder aplicar per zones aspectes com la saturació o d'altres. En definitiva, una de les aplicacions més complerta pels amants de la fotografia amb l'iPhone. Si és aquest el vostre cas, afanyeu-vos a descarregar-la pitjant el següent enllaç.

Després del llançament d'iTunes Match, m'ha quedat clar que, tot i creure que tenia ben etiquetada la meva biblioteca musical, no era així. De les 2.500 cançons, iTunes Match només va ser capaç de trobar-me unes 2.000. Així que buscant per la xarxa vaig trobar una opció que em sembla molt interessant: Tagalicious.

Aquesta aplicació, disponibles a la Mac App Store per 7,99€, ens permetrà etiquetar correctament la nostra música d'iTunes. Tagalicious reconeix les cançons i les compara amb la seva pròpia base de dades mitjançant reconeixement d'àudio, proposant etiquetes per a totes les cançons que trobi adient. L'aplicació és capaç d'etiquetar les dades de la cançó, la caràtula i les lletres.

En arrencar per primer cop l'aplicació ens distribueix la nostra biblioteca d'iTunes en llistes intel·ligents, amb les cançons que estan completament ben definides i les que l'aplicació no té com a referenciades. La interfície és molt simple i semblant a l'estil d'iTunes. Hi ha 3 columnes, la primera mostra les llistes intel·ligents, la segona el detall del contingut d'aquestes llistes i la tercera els detalls de la informació de la cançó seleccionada. Un cop ha identificat la cançó, Tagalicious ens mostrarà un suggeriment, que podrem escollir o per contra rebutjar per quedar-nos amb la original. Una de les coses bones de l'aplicació, és que podrem escollir quins camps, dels que ens proposa, volem i quins volem que es mantinguin. Això és útil sobretot amb les caràtules, ja que les que ens proposa l'aplicació són a vegades de poca qualitat.

Cada cop que Tagalicious ens etiqueti correctament la cançó triarem l'opció de enviar-la a iTunes. Aquestes cançons passaran a formar part de la llista de "música etiquetada" de l'aplicació. El procés d'etiquetat es pot fer de forma individual o seleccionant unes quantes.

És una bona aplicació per a tenir ben etiquetada la nostra biblioteca musical. Hi ha punts a millorar, sobretot la qualitat de les caràtules. Però és un punt no gaire greu, ja que si etiquetem correctament la cançó, sense escollir la caràtula que ens proposa Tagalicious, el propi iTunes, segurament, ens l'afegirà. Així que si teniu molta música i us agrada tenir-la ordenada, us recomano comprar-la, i aprofitar que està rebaixada.

A continuació teniu l'enllaç per a adquirir-la: Tagalicious.